L'ESTANY

He de recòneixer que quan fa uns dies que no veig l'estany el trobo al faltar . No sabria explicar el perquè. cada dissabte anem amb unes amigues a fer la volta a l'estany caminant, però el cap de setmana passat a causa de la pluja no hi vam poder anar. No sé si el meu subconsient ja intuia que aquest dissabte també serà plujós i que no podrem anar a caminar, que aquest matí m'he llevat amb ganes d'anar a veure l'estany.

Així que ja hem teniu , marxant una mica més d'hora per anar a treballar, i amb un paraigua en una má i a l'altre la càmera de fer fotos , a fer un tomb per la seva vorera.  He de recòneixer que a mi l'estany quan més agrada es quan  té aquest colors ocres,marrons,taronjes de la tardor i barrejats amb el color gris d'un dia plujòs o d'hivern.

Un dia normal hi trobariem un munt de gent , uns caminant, altres corrent, amb bicicleta o simplement passejant, sigui l'hora que sigui , però avui els únics inquilins eren els ànecs, que a més estaban d'allò més contents, sota la pluja. Sinò mireu-los com s'ho passaven d'allò més bé nadant sota la pluja o borinant per les basses , que he de reconèixer que n'hi habia un munt) .

Ara si demà no puc anar caminar pel meu estany, al menys ja m'hi passejat avui, encara que hagui estat sota la pluja i molt breu.